Soliloquios

En un dia com el d’avui va nèixer algú molt especial. Sense sang blava, aparentment. Però capaç de moure més muntanyes i més exèrcits dels que un gran rei ha pogut moure.

Per començar, i amb poqueta ajuda, va fer-me tal i com sóc, però molt més petiteta. Amb els seus mateixos ulls foscos, amb el mateix somriure, la mateixa expressió, un caràcter força semblant… Una petita imatge d’ella mateixa que no li està ni a l’alçada de la seva sabata.

Perquè tot el que sóc és gràcies a tu. Perquè sempre m’has recolzat. Perquè sempre m’has escoltat. Perquè sempre intentes que sigui millor persona. Perquè sempre hi ets. Perquè m’aguantes les mil i una. Perquè sempre m’animes a continuar lluitant encara que la batalla estigui perduda. Perquè m’estimes tal i com sóc. Perquè m’agradaria assemblar-me ni que fos una mica a tu.

Perquè et mereixes molt més del que tens.

Mama, moltes gràcies per tot, que és massa per poder ser expressat en paraules.
Perquè avui, el teu aniversari, no és un any més en va, sinó un any més d’experiències i vivències que t’emportes per davant.

T’estimo moltíssim.