per tu…

2 de May, 2007

En un dia com el d’avui va nèixer algú molt especial. Sense sang blava, aparentment. Però capaç de moure més muntanyes i més exèrcits dels que un gran rei ha pogut moure.

Per començar, i amb poqueta ajuda, va fer-me tal i com sóc, però molt més petiteta. Amb els seus mateixos ulls foscos, amb el mateix somriure, la mateixa expressió, un caràcter força semblant… Una petita imatge d’ella mateixa que no li està ni a l’alçada de la seva sabata.

Perquè tot el que sóc és gràcies a tu. Perquè sempre m’has recolzat. Perquè sempre m’has escoltat. Perquè sempre intentes que sigui millor persona. Perquè sempre hi ets. Perquè m’aguantes les mil i una. Perquè sempre m’animes a continuar lluitant encara que la batalla estigui perduda. Perquè m’estimes tal i com sóc. Perquè m’agradaria assemblar-me ni que fos una mica a tu.

Perquè et mereixes molt més del que tens.

Mama, moltes gràcies per tot, que és massa per poder ser expressat en paraules.
Perquè avui, el teu aniversari, no és un any més en va, sinó un any més d’experiències i vivències que t’emportes per davant.

T’estimo moltíssim.

Setmana Santa 2007

1 comentario sobre “per tu…”

  1. Montse dijo:

    Cuando naciste el médico me dijo, que eras una personita especial y me darías muchos problemas.
    Me enfade muchísimo ¿cómo puede saber nada si acaba de nacer?.
    No se equivoco en ninguna de las dos cosas, siempre has sido diferente y las veces que me han preguntado ¿eres la madre de la Mónica?, ¿Qué habrá hecho esta vez?, o cuando te enfrentabas a los profesores (en primaria) y luego te quejabas de que te suspendían, no me extraña (para tenerte a ti mejor ponernos un robot)., pero sabias resolverlo perfectamente tu sola
    Es hoy y cuando me encuentro con las madres del colegio o de Música, me preguntan siempre por ti, siempre acaban diciendo ¿es Mónica? Ella es diferente (solo ella es capaz de empezar a reír y tener que suspender el concierto, y todos contentos).
    GRACIAS
    Tu siempre me has apoyado, y a veces me has sustituido y tomado decisiones que sé te han pasado factura. Demasiados días en la Rotonda, en urgencias y en el hospital de día.
    Siempre me he sentido muy orgullosa de ti, y la pequeña imagen es mucho mejor que el original.
    Los pronósticos se han cumplido y eres una persona diferente. No dejes que nadie ni nada te cambie, y sonríe por que sabes transmitir alegría

Deja un comentario